martes, 2 de noviembre de 2010

Artículo

Interesante artículo aparecido en el periódico digital El9nou.cat, el 16 de marzo de 2010 sobre una conferencia pronunciada por el Asesor de Heráldica y Genealogía de Cataluña don Armand de Fluvià i Escorsa en Ripoll el 12 de marzo de este año

Lamentablemente, de él se extrae el poco interés que despiertan nuestras ciencias aún en quien más debería protegerlas. La Administración. En el caso de este artículo se trata de la local, pero igual vale para la autonómica o la estatal.

Se publica en catalán, idioma en la que está escrito el artículo y a continuación su traducción al castellano.


L'heraldista Armand de Fluvià critica a Ripoll la poca seriositat d'alguns ajuntaments en mantenir escuts erronis

En el cas de Ripoll, explica que ell va proposar un poll en comptes d'un gall, “però els va semblar poca cosa i, tant si com no, hi havia de sortir un gall”, va dir. “No ho entenc, a Ripollet hi tenen un poll i estan encantats”, va dir mirant l’alcaldessa, Teresa Jordà.

L’escut de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses no pot ser rodó i ho és. En el de Ripoll, per anar bé, hi hauria de sortir un poll i no un gall. El Consell Comarcal fa 20 anys que va demanar un escut oficial però va deixar el tema a dins un calaix. I a Campdevànol no hi ha manera que entenguin que l’escut que fan servir no pot ser oficialitzat. L’assessor en heràldica de la Generalitat, Armand de Fluvià, va fer una conferència divendres a la tarda a Ripoll amb motiu de la inauguració de l’exposició del Departament de Governació “La força de l’escut”. Allà va posar tots els punts sobre les is, en presència d’alcaldes i regidors.

Al Ripollès hi ha 5 municipis de 19 que no tenen l’escut oficialitzat per diversos motius. Els tràmits del de Molló i el de Ribes de Freser es van quedar a mig camí als anys 80 i 90, Camprodon i Llanars “no han dit ni demanat mai res”, i el de Sant Joan s’ha de modificar. També hi ha el cas de l’escut del Consell Comarcal, “que l’any 1990 van demanar poder-lo oficialitzar però no han tornat a dir mai més res. I d’això ja fa 20 anys!”.

Després de fer un repàs a la història de l’heràldica i a la situació del Ripollès, Fluvià va comentar els casos més curiosos de la comarca. Això sí, abans, el director d’Administració Local i exalcalde de Sant Joan, Carles Bassaganya, que va presidir la inauguració, va intervenir per explicar que “em sento avergonyit” perquè durant els set anys que va ser alcalde “per culpa de la meva ignorància” no es va oficialitzar l’escut. Va recordar que després de rebre una carta de Fluvià dient-li que l’escut santjoaní no podia ser rodó “jo ho intentava defensar dient que sempre l’hi havia vist, i vaig arribar a dir allò tan típic de: ‘a veure si una gent de Barcelona ens vindrà a dir com ha de ser el nostre escut!”, va dir rient.

L’altre cas estrella va ser el de Campdevànol. L’Ajuntament fins i tot ha presentat un contenciós al TSJC per poder utilitzar el que van triar en una consulta popular. “No els entenc pas, sincerament”, va dir Fluvià, “aquella cosa que van aprovar no seria un escut enlloc del món”. Segons va detallar, no pot portar corona, ni les quatre barres, “ni tampoc aquells ferros torçats que hi surten”. Va acabar dient “si el TSJC els dóna la raó, plego d’heraldista”.

L’últim poble protagonista va ser Ripoll. Està oficialitzat, però Fluvià va explicar que ell hi va proposar un poll en comptes d’un gall “però els va semblar poca cosa i, tant si com no, hi havia de sortir un gall”, va dir. “No ho entenc, a Ripollet hi tenen un poll i estan encantats”, va dir mirant l’alcaldessa, Teresa Jordà.


El heraldista Armand de Fluvià critica en Ripoll la poca seriedad de algunos ayuntamientos al mantener escudos erróneos

En el caso de Ripoll, explica que propuso un pollo en vez de un gallo “pero les pareció poca cosa y, sí o sí, tenía que aparecer un gallo”, dijo. “No lo entiendo, en Ripollet tienen un pollo y están encantados”, dijo mirando a la alcaldesa, Teresa Jordà.

El escudo de Sant Joan de les Abadesses no puede ser redondo y lo es. En el de Ripoll, para ir bien debería aparecer un pollo y no un gallo. El Consejo Comarcal hace 20 años que pidió un escudo oficial pero dejó el tema en un cajón. Y en Campdenàvol no hay manera de que entiendan que el escudo que utilizan no se puede oficializar.

El Asesor de Heráldica de la Generalitat pronunció una conferencia el viernes por la tarde en Ripoll con motivo de inauguración de la exposición del Departamento de Gobernación “La fuerza del escudo”. En ella puso los puntos sobre las ies, en presencia de alcaldes y regidores.

En el Ripollès hay 5 municipios de los 19 que no tienen el escudo oficializado por diversos motivos. Los trámites del de Molló y el de Ribes de Freser se quedaron a medio camino en los años 80 y 90, Camprodon y Llanars “no han dicho ni pedido nunca nada”, y el de Sant Joan se tiene que modificar. También existe el caso del escudo del Consejo Comarcal, “que el año 1990 pidió poderlo oficializar pero no han vuelto a decir nunca nada más. ¡Y de esto hace ya 20 años!”

Después de hacer un repaso por la historia de la heráldica y la situación en el Ripollès, Fluvià comentó los casos más curiosos de la comarca. No obstante, antes, el director de Administración Local y ex alcalde de Sant Joan, Carles Bassaganya, que presidió la inauguración, intervino para explicar que “me siento avergonzado” porqué durante los siete años que fue alcalde “por culpa de mi ignorancia” no se oficializó el escudo. Recordó que después de recibir una carta de Fluvià diciéndole que el escudo sanjuanense no podía ser redondo “yo lo intentaba defender diciendo que siempre lo había visto así, y llegué a decir aquello tan típico de: ‘a ver si una gente de Barcelona nos dirá como tiene que ser nuestro escudo’”, dijo riendo.

Otro caso estrella fue el de Campdenàvol. El Ayuntamiento incluso ha presentado un contencioso al TSJC para poder utilizar el que escogieron ellos en una consulta popular. “No los entiendo, sinceramente”, dijo Fluvià, “esa cosa que aprobaron no sería un escudo en ningún lugar del mundo”. Según detalló, no puede llevar corona, ni las cuatro barras, “ni tampoco aquellos hierros torcidos que salen”. Acabó diciendo “si el TSJC les da la razón, dimito como heraldista”.

El último pueblo protagonista fue Ripoll. Está oficializado, pero Fluvià explicó que les propuso un pollo en vez de un gallo “pero les pareció poca cosa y, sí o sí, tenia que salir un gallo”, dijo. “No lo entiendo, en Ripollet tienen un pollo y están encantados”, dijo mirando a la alcaldesa, Teresa Jordà.


Tras la lectura de este artículo, que no recoge nada que no se supiera ya, me permito lanzar una pregunta al aire: ¿Que futuro espera a nuestras ciencias si quién más debería protegerlas, las ignora y denosta?