El motivo del extraño título de esta entrada es que hoy se proponen dos entradas en una, ya que se trata de un artículo de don Armand de Fluvià acerca del escudo de la villa de Llagostera, del que hace días venimos hablando.
LA IMPORTÀNCIA DELS ESCUTS. L’ESCUT DE LLAGOSTERA
10/01/2012
Recordo
que arran de la famosa guerra dels símbols de Barcelona, algunes persones deien
que això dels símbols és un tema que avui dia no interessava a ningú. Al llarg
dels 31 anys que em dedico a fer els escuts i les banderes dels ens locals
territorials de Catalunya, he pogut comprovar que aquella afirmació no té cap
fonament: els símbols continuen interessant i molt, aquí i a tots els països
del món.
Un cas actual el tenim amb l’escut de la vila de Llagostera. S’ha disparat un seguit de cartes i articles a diaris i revistes i espots radiofònics en els que cada qual hi fica cullerada o hi diu la seva, la majoria de les vegades sense tenir la menor idea del tema.
Abans de fer una síntesi històrica de l’escut de la baronial vila de Llagostera, voldria assenyalar alguna característica de l’heràldica cívica o municipal, com per exemple, que la majoria de les figures dels escuts d’Europa procedeixen d’una etimologia popular, gairebé mai científica. És lògic; la gent dels pobles busca un símbol que els recordi o al•ludeixi al nom de la localitat o que pensin o creguin que aquell és l’origen del nom (Cambrils porta un “ca”, com Calella, i Canet; Alella, una “ala”, com l’Aleixar i Alcover; Mataró, una “mà portant una mata”, Maials, una “mà”, com Madremanya, Manlleu i Almatret; Molins de Rei, una “mola de molí”, la Llagosta, una “llagosta de rostoll”, Lliçà de Vall, porta “dues llísseres”, i Mollet del Vallès, “un moll”, que són peixos de mar, etc)
Pel que fa a la vila de Llagostera, des dels inicis del segle XVIII i almenys fins al 1901, l’Ajuntament va usar segells amb el senyal d’una llagosta de mar. Fou a partir d’almenys el 1901, que l’Ajuntament canvià el segell per un escut com l’actual, quadrilong francès partit: a la 1ª partició el senyal dels Quatre Pals, i a la 2ª un castell (que més aviat sembla una muralla torrejada) sobre una roca en un mar o llac, tot al natural, i la paraula llatina Lacustaria . L’escut va timbrat amb una corona, que podria ser la de marquès.
Quan el 1984 vaig fer l’informe sobre l’escut de Llagostera, em va semblar el més correcte retornar als orígens heràldics de la vila i recuperar la llagosta, que era el primer símbol que van tenir i van voler els llagosterencs avantpassats dels actuals. Generalment quan hom fa una proposta d’escut per a un ens local sempre cal cercar-ne un de primitiu i adoptar-lo, sempre que no contradigui la història i la normativa heràldica. Per això la proposta va ésser un llagosta de gules en camper d’argent; simple i senzill, com manen les ordenances. Al timbre, una corona de baró, per haver estat la vila centre i capital d’una baronia des del segle XIV. Quedava un escut ràpidament identificable, que és el que interessa en heràldica, per ser l’únic de Catalunya amb aquesta figura.
Evidentment, la pseudo corona de marquès no s’hi escau perquè mai no ha existit un marquès de Llagostera.
El senyal dels Quatre Pals no hi podia ser perquè la vila des del segle XIV fins a l’abolició de les jurisdiccions senyorials al segle XX, no va estar sota jurisdicció comtal-reial, no va ésser centre o capital de cap vegueria, sotsvegueria o batllia reial, ni vila de vot en Corts pel braç reial, ni cap sobirà li va concedir el privilegi d’emprar les armes comtals-reials a l’escut. D’altra banda, un municipi no és més català pel fet de portar a l’escut el senyal dels Quatre Pals, perquè aleshores tots els municipis de Catalunya haurien de portar-lo. A més a més, no hi ha un sol municipi de Catalunya que, com sembla lògic, a un moment o altre de la nostra història, no hagi estat sota la jurisdicció dels nostres sobirans.
La paraula Lacustaria tampoc i podia figurar perquè –llevat de rares excepcions com la de Banyoles, que porta una lletra “B” des de fa segles- l’heràldica cívica no admet paraules ni lletres dins els escuts.
La forma de l’escut –un rectangular quadrilong de tipus francès- tampoc podia acceptar-se perquè la normativa catalana, des del 1980, va adoptar la recomanació de la Conferencia Internacional d’Heràldica Municipal, celebrada a Roma el 1958, feta precisament per distingir ràpidament els escuts cívics de la resta d’escuts.
El paisatge naturalista del castell sobre la roca sobre un llac o mar, tampoc és admès en heràldica, que té un disseny propi que ha d'ésser lineal, pla, estilitzat i sense perspectives ni ombres. A més, l’heràldica catalana te unes figures que li són pròpies, com el castell i la roca. D’altra banda, ja hi ha una gran quantitat de municipis que porten un castell a llurs escuts, en canvi, la llagosta de mar és –com he dit abans- privativa de Llagostera. Sense comptar els 108 municipis que porten un castell a l’escut i que no tenen aquesta paraula en el seu nom, també el porten Castell de l’Areny, Castellserà, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Castelldefels, Castellbisbal, Castelló d’Empúries, Castellnou de Seana, Castellgalí, Castellfollit del Boix, Castellet i la Gornal, Castellterçol, Castellar de n’Hug, Castellolí, Castelldans, Castelló de Farfanya, Castellví de Rosanes, Castellfollit de Riubregós, Castellví de la Marca, Castellfollit de la Roca, Castellar del Vallès, Castellcir, Castellar de la Ribera i Castellvell del Camp.
Com que l’Ajuntament no acceptava la llagosta sola a l’escut i hi volia també el castell, el 1988 –tot i que jo creia que era més adient i més bonic la llagosta sola- vaig fer una nova proposta d’un escut partit: al 1r d’argent, amb la llagosta de gules en pal; i al 2n de gules, un castell obert d’argent. Al timbre una corona de baró. Aquesta proposta va ésser aprovada inicialment per un Ple de l’Ajuntament de 26 de juliol d’enguany, sense que es presentés cap al•legació en contra en l’exposició pública.
Arran de la recent aprovació inicial de l’escut, molts mitjans de comunicació se n’han fet ressò i cadascun ha dit la seva. Ara, d’una ciència que malauradament gairebé ningú en té coneixement, n’han sorgit nombrosos “especialistes” per tal de veure qui la diu més grossa, evidentment sense cap rigor científic.
En definitiva, tant si l’escut només porta l’antic senyal de la llagosta com si també porta el castell, l’escut serà correcte (2011).
Un cas actual el tenim amb l’escut de la vila de Llagostera. S’ha disparat un seguit de cartes i articles a diaris i revistes i espots radiofònics en els que cada qual hi fica cullerada o hi diu la seva, la majoria de les vegades sense tenir la menor idea del tema.
Abans de fer una síntesi històrica de l’escut de la baronial vila de Llagostera, voldria assenyalar alguna característica de l’heràldica cívica o municipal, com per exemple, que la majoria de les figures dels escuts d’Europa procedeixen d’una etimologia popular, gairebé mai científica. És lògic; la gent dels pobles busca un símbol que els recordi o al•ludeixi al nom de la localitat o que pensin o creguin que aquell és l’origen del nom (Cambrils porta un “ca”, com Calella, i Canet; Alella, una “ala”, com l’Aleixar i Alcover; Mataró, una “mà portant una mata”, Maials, una “mà”, com Madremanya, Manlleu i Almatret; Molins de Rei, una “mola de molí”, la Llagosta, una “llagosta de rostoll”, Lliçà de Vall, porta “dues llísseres”, i Mollet del Vallès, “un moll”, que són peixos de mar, etc)
Pel que fa a la vila de Llagostera, des dels inicis del segle XVIII i almenys fins al 1901, l’Ajuntament va usar segells amb el senyal d’una llagosta de mar. Fou a partir d’almenys el 1901, que l’Ajuntament canvià el segell per un escut com l’actual, quadrilong francès partit: a la 1ª partició el senyal dels Quatre Pals, i a la 2ª un castell (que més aviat sembla una muralla torrejada) sobre una roca en un mar o llac, tot al natural, i la paraula llatina Lacustaria . L’escut va timbrat amb una corona, que podria ser la de marquès.
Quan el 1984 vaig fer l’informe sobre l’escut de Llagostera, em va semblar el més correcte retornar als orígens heràldics de la vila i recuperar la llagosta, que era el primer símbol que van tenir i van voler els llagosterencs avantpassats dels actuals. Generalment quan hom fa una proposta d’escut per a un ens local sempre cal cercar-ne un de primitiu i adoptar-lo, sempre que no contradigui la història i la normativa heràldica. Per això la proposta va ésser un llagosta de gules en camper d’argent; simple i senzill, com manen les ordenances. Al timbre, una corona de baró, per haver estat la vila centre i capital d’una baronia des del segle XIV. Quedava un escut ràpidament identificable, que és el que interessa en heràldica, per ser l’únic de Catalunya amb aquesta figura.
Evidentment, la pseudo corona de marquès no s’hi escau perquè mai no ha existit un marquès de Llagostera.
El senyal dels Quatre Pals no hi podia ser perquè la vila des del segle XIV fins a l’abolició de les jurisdiccions senyorials al segle XX, no va estar sota jurisdicció comtal-reial, no va ésser centre o capital de cap vegueria, sotsvegueria o batllia reial, ni vila de vot en Corts pel braç reial, ni cap sobirà li va concedir el privilegi d’emprar les armes comtals-reials a l’escut. D’altra banda, un municipi no és més català pel fet de portar a l’escut el senyal dels Quatre Pals, perquè aleshores tots els municipis de Catalunya haurien de portar-lo. A més a més, no hi ha un sol municipi de Catalunya que, com sembla lògic, a un moment o altre de la nostra història, no hagi estat sota la jurisdicció dels nostres sobirans.
La paraula Lacustaria tampoc i podia figurar perquè –llevat de rares excepcions com la de Banyoles, que porta una lletra “B” des de fa segles- l’heràldica cívica no admet paraules ni lletres dins els escuts.
La forma de l’escut –un rectangular quadrilong de tipus francès- tampoc podia acceptar-se perquè la normativa catalana, des del 1980, va adoptar la recomanació de la Conferencia Internacional d’Heràldica Municipal, celebrada a Roma el 1958, feta precisament per distingir ràpidament els escuts cívics de la resta d’escuts.
El paisatge naturalista del castell sobre la roca sobre un llac o mar, tampoc és admès en heràldica, que té un disseny propi que ha d'ésser lineal, pla, estilitzat i sense perspectives ni ombres. A més, l’heràldica catalana te unes figures que li són pròpies, com el castell i la roca. D’altra banda, ja hi ha una gran quantitat de municipis que porten un castell a llurs escuts, en canvi, la llagosta de mar és –com he dit abans- privativa de Llagostera. Sense comptar els 108 municipis que porten un castell a l’escut i que no tenen aquesta paraula en el seu nom, també el porten Castell de l’Areny, Castellserà, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Castelldefels, Castellbisbal, Castelló d’Empúries, Castellnou de Seana, Castellgalí, Castellfollit del Boix, Castellet i la Gornal, Castellterçol, Castellar de n’Hug, Castellolí, Castelldans, Castelló de Farfanya, Castellví de Rosanes, Castellfollit de Riubregós, Castellví de la Marca, Castellfollit de la Roca, Castellar del Vallès, Castellcir, Castellar de la Ribera i Castellvell del Camp.
Com que l’Ajuntament no acceptava la llagosta sola a l’escut i hi volia també el castell, el 1988 –tot i que jo creia que era més adient i més bonic la llagosta sola- vaig fer una nova proposta d’un escut partit: al 1r d’argent, amb la llagosta de gules en pal; i al 2n de gules, un castell obert d’argent. Al timbre una corona de baró. Aquesta proposta va ésser aprovada inicialment per un Ple de l’Ajuntament de 26 de juliol d’enguany, sense que es presentés cap al•legació en contra en l’exposició pública.
Arran de la recent aprovació inicial de l’escut, molts mitjans de comunicació se n’han fet ressò i cadascun ha dit la seva. Ara, d’una ciència que malauradament gairebé ningú en té coneixement, n’han sorgit nombrosos “especialistes” per tal de veure qui la diu més grossa, evidentment sense cap rigor científic.
En definitiva, tant si l’escut només porta l’antic senyal de la llagosta com si també porta el castell, l’escut serà correcte (2011).
LA IMPORTANCIA DE LOS ESCUDOS. EL ESCUDO DE LLAGOSTERA
10/01/2012
Recuerdo que a raíz de la famosa guerra de los símbolos de Barcelona,
algunas personas decían que esto de los símbolos era un tema que hoy en día no
interesaba a nadie. A lo largo de los 31 años que llevo dedicándome a hacer los
escudos y las banderas de los entes locales territoriales de Cataluña, he
podido comprobar que esa afirmación no tiene ningún fundamento: los símbolos continúan
interesando y mucho, aquí y en todos los países del mundo.
Un caso actual lo tenemos con el escudo de la villa de Llagostera. Ha
habido una explosión de cartas y artículos en periódicos y revistas y espots
radiofónicos en los que cada cual decía su opinión, la mayoría de las veces sin
tener la menor idea del tema.
Antes de hacer una síntesis histórica del escudo de la baronial villa de
Llagostera, querría señalar alguna característica de la heráldica cívica o
municipal, como por ejemplo, que la mayoría de las figuras de los escudos de
Europa proceden de la etimología popular, casi nunca de la científica. Es
lógico; la gente de los pueblos busca un símbolo que les recuerde o aluda al
nombre de la localidad o que piensen o crean que aquel es el origen del nombre
(Cambrils lleva un can), como Calella y Canet; Alella lleva un “ala”, como Aleixar
i Alcover; Mataró, una “mano llevando una mata”, Maials, una “mano”, como
Madremanya, Manlleu i Almatret; Molins de Rei una “muela de molino”, la
Llagosta, un saltamontes, Lliçà de Vall, lleva dos “lisas”, y Mollet del Vallès, un “salmonete”, que son peces de mar,
etc.).
Por lo que respecta a la villa de Llagostera, desde el principio del siglo
XVIII y al menos hasta 1910, el Ayuntamiento usó sellos con el dibujo de una
langosta de mar. Fue a partir de al menos 1901, que el Ayuntamiento cambió el
sello por un escudo como el actual, cuadrilongo francés partido: primero los
Cuatro Palos, segundo un castilla (parece más bien una muralla torreada) sobre
una roca en un mar o llago, todo al natural, y la palabra latina Lacustaria. El
escudo va timbrado con una corona, que podría ser de marqués.
Cuando en 1984 hice el informe sobre el escudo de Llagostera, me pareció
que lo más correcto era volver a los orígenes heráldicos de la villa y
recuperar la langosta, que era el primer símbolo que tuvuieron y quisieron los
llagosterienses antepasados de los actuales. Generalmente cuando se hace una
propuesta de escudo para un ente local siempre hay que buscar uno primitivo y
adaptarlo, siempre que no contradiga la historia ni la normativa heráldica. Por
esto la propuesta fue una langosta de gules en campo de plata; simple y
sencillo, como mandan las ordenanzas. Al timbre, una corona de barón, por haber
sido la villa centro y capital de una baronía desde el siglo XIV. Quedaba un
escudo rápidamente identificable, que es lo que interesa en heráldica, por ser el
único de Cataluña con esta figura. Evidentemente la pseudocorona de marqués no
procede ya que nunca ha existido un marqués de Llagostera.
La señal de los Cuatro Palos no podría estar porqué la villa desde el siglo
XIV hasta la abolición de las jurisdicciones señoriales en el siglo XX, no estuvo
bajo jurisdicción condal-real, no fue centro o capital de ninguna veguería,
subveguería o bailía real, ni villa de voto en las Cortes por el Brazo Real, ni
ningún soberano le concedió el privilegio de utilizar las armas condales-reales
en el escudo. Por otro lado, un municipio no es más catalán por el hecho de de
llevar en el escudo la señal de los Cuatro Palos, porqué entonces todos los
municipios de Cataluña deberían llevarla. Además, no hay un solo municipio de
Cataluña que, como parece lógico, en un momento u otro de nuestra historia, no
haya estado bajo la jurisdicción de nuestros soberanos.
La palabra Lacustaria tampoco puede figurar porqué –salvo raras excepciones
como las de Banyoles, que lleva un “B” desde hace siglos- la heráldica cívica
no admite palabras ni letras dentro del escudo.
La forma del escudo –rectangular cuadrilongo de tipo francés- tampoco podía
aceptarse porqué la normativa catalana, desde 1980, adoptó la recomendación de
la Conferencia Internacional de Heráldica Municipal, celebrada en Roma en 1958,
hecha precisamente para distinguir rápidamente los escudos cívicos del resto de
escudos.
El paisaje naturalista del castillo sobre la roca sobre un lago o mar,
tampoco es admisible en heráldica, que tiene un diseño propio que debe ser
lineal, plano, estilizado y sin perspectivas ni sombras. Además, la heráldica
catalana tiene unas figuras que le son propias, como el castillo y la roca. Por
otro lado, ya hay una gran cantidad de municipios que llevan un castillo en sus
escudos, en cambio, una langosta de mar es –como he dicho antes- privativa de
Llagostera. Sin contar los 108 municipios que llevan un castillo en el escudo y
que no tienen esta palabra en su nombre, también lo llevan Castell de Areny,
Castellserà, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Castelldefels,
Castellbisbal, Castelló d’Empúries, Castellnou de Seana, Castellgalí,
Castellfollit del Boix, Castellet i el Gornal, Castellterçol, Castellar de n’Hug,
Castellolí, Castelldans, Castelló de Farfanya, Castellví de Rosanes,
Castellfollit de Riubregós, Castellví de la Marca, Castellfollit de la Roca,
Castellar del Vallès, Castellcir, Castellar de la Ribera i Castellvell del
Camp.
Como el Ayuntamiento no aceptaba la langosta sola en el escudo y quería
también el castillo, en 1988 –aunque yo creía que era más adecuada y más bonita
la langosta sola hice una nueva propuesta de un escudo partido: primero de
plata, una langosta de gules puesta en palo; segundo de gules, un castillo
abierto de plata. Al timbre corona de barón. Esta propuesta fue la aprobada
inicialmente por un Pleno del Ayuntamiento de 26 de julio de este año, sin que
se presentase ninguna alegación en contra en la exposición pública.
A raíz de la reciente aprobación inicial del escudo, muchos medios de
comunicación se han hecho eco y cada uno ha dicho la suya. Ahora, de una ciencia
que desgraciadamente no tiene conocimiento, han surgido numerosos especialistas
para ver quién la dice más gorda, evidentemente sin ningún rigor científico.
En definitiva, que tanto si el escudo solo lleva únicamente la primitiva
langosta como si también lleva el castillo, será igualmente correcto. (2011)
