Seguimos con la serie de artículos del maestro de maestros don Armand de Fluvià. Esta vez se trata de una interesante genealogía de los señores del castillo de Albons.
ELS SENYORS DEL CASTELL D'ALBONS
El castell d' Albons (l’Empordà) apareix per primera vegada, amb la denominació d' Alburne, en un document de l'any 980, que el situa dins del comtat d'Empúries. A principis del segle XIII, la família Destorrent ja posseïa el castell en feu dels Torroella, (anomenats, també, Santaeugènia), senyors de Torroella de Montgrí. L' alta jurisdicció passa, el 1269, dels Torroella als vescomtes de Rocabertí que la vengueren, el 1272, a l' infant Pere (futur rei Pere II). El seu fill, el rei Jaume II, va vendre el castell al comte Ponç V Hug d'Empúries. No obstant, la jurisdicció baixa, o la castlania, continuà en els Destorrent fins que la seva pubilla, Gueraua Destorrent, aportà en dot el castell al seu marit. A partir d' ella ja podem seguir una línia ininterrompuda dels senyors del castell. La relació es la següent:
Gueraua Destorrent, senyora d' Albons, va contraure matrimoni amb el cavaller Berenguer d'Orriols senyor del castell d'Orriols, mort al 1319. Succeí el seu fill:
Bernat d'Orriols i Destorrent, senyor d' Albons i d'Orriols. El 1322, el rei li concedí el mer i mixt imperi sobre el castell. Va contraure matrimoni amb una dama anomenada Francesca, i el succeí la seva filla:
Caterina d'Orriols, senyora d' Albons i d'Orriols, que testa el 1404 i contragué matrimoni amb el cavaller Bernat- Alemany de Foixa i de Porqueres, conseller reial i varvessor de Foixà, conegut també com Bernat Alemany d'Orriols. Va succeir el seu fill:
Arnau d'Orriols, òlim de Foixà i d'Orriols, donzell, senyor d' Albons i varvessor de Foixà, que testà el 1432. Va contraure primeres noces amb Beatriu de Boixadors i de Satallada, i segones amb Alemanda (o Auda) de Sacirera. El va succeir el fill que tingué amb la segona muller:
Arnau de Foixà i de Sacirera, donzell, senyor d' Albons que finà sense fills després del 1481. Va contraure un primer matrimoni amb Beatriu de Boixadors-Boïl, i un segon amb Elionor d'Erill (o Desvern). Va succeir-lo el seu germà:
Pere de Foixà i de Sarroca, senyor d' Albons i de Romanyà, finat entre 1520/1535. Va casar-se, en primer matrimoni, amb Francesca d' Aranyó, i després amb Jerònima, però no deixà fills legítims i el castell passà a un besnebot-valencià seu, besnét del seu oncle Bernat-Guillem de Foixà i de Boixadors, varvessor de Foixà, nét del seu cosí-germà, Lluís-Benet de Foixà i de Cruïlles, varvessor de Foixà, i fill del seu nebot valencià Joan de Foixà i de Santmiquel, varvessor de Foixà:
Galceran de Foixà i de Cruïlles, donzell, senyor d' Albons i de Romanyà. Casat amb Caterina de Millars (o Caterina Julià, vídua d'Ollers). El succeí la seva filla:
Damiata de Foixà, senyora d' Albons i de Romanyà, que testà el 06.01.1561. Contragué matrimoni (Caps. Mats. Albons, 04.03.1550 en poder de Nicolau Menat, notari) amb el donzell Rafael de Vallgornera i de Foixà, cosí- germà seu. Succeí el seu fill:
Jaume de Vallgornera i de Foixà, donzell i senyor d' Albons, que testà a Girona, 17.6.1611 en poder de Jaume de Campllong (o Miquel Joan Sabarís), notari. Contragué primer matrimoni (Caps. Mats. Barcelona, 24.06.1580 en poder de Jeroni Talavera, notari) amb Anna de Santjust i de Sagarriga, i un segon matrimoni amb Anna de Senesterra. El succeí el fill que tingué amb el primer enllaç;
Francese de Vallgornera i de Santjust, donzell, senyor d' Albons, nascut al 1594 i mort vers el1638, data del seu testament. Es casà, primer (Caps.Mats. Barcelona, 19.11.1609 en poder de Jeroni Talavera, notari) amb la seva cosina-germana Marianna de Santjust i de Ferrer, morta el 1612, i després ho féu (Cap. Mats. Girona, 16.10.1613, en poder d'Honorat Duran o Pere Vinyals) amb Marianna de Cardona i de Raset . El succeí el fill del segon enllaç:
Jeroni de Vallgornera i de Cardona, donzell, senyor d' Albons, que vivia a Barcelona, al carrer de la Carnisseria d'En Sorts, prop de la plaça de la Verònica. Contragué matrimoni amb Teresa de Gilabert i de Meca de qui no tingué cap fill i morí el 1690. En el seu testament, fet a Barcelona, 18.03.1686, en poder de Ramon Vilana-Perles, notari, disposà que "per a conservar el cognom i les armes dels Vallgornera sense mixtura de cap mena", la seva herència i castell d' Albons passaven a Girolamo de Valguarnera e Starrabba, fill cinquè de Vitale de Valguarnera e Lanza di Trabia, primer duc d' Arenella i príncep de Niscemi, a Sicília. L'esmentat senyor i els seus successors es denominaren senyors d' Albons. Com que Girolano, finà sense successi6 el 1692, el succeí el seu germà, el tercer duc d' Arenella, Giuseppe de Valguarnera e Starrabba, príncep de Niscemi, a qui succeí, el 1720 el seu fill Vitale de Valguarnera e Branciforte, quart. duc d' Arenella i príncep de Niscemi, que fou succeït, el 1768, pel seu fill Salvatore de Valguarnera e La Grua-Talamanca, cinquè duc de l'Arenella i príncep de Niscemi, mort el 1784, pare de Corrado de Valguarnera e Cottone, sisè duc de l' Arenella i príncep de Niscemi, mort al 1833.
Suposo que el testament de Jeroni de Vallgornera i de Cardona, degué ser impugnat en plet pels seus cosins els Santjust-Pagès o, per algun arranjament o conveni, els Vallgornera de Sicília el vendrien o cedirien als esmentats Santjust- Pagès. La qüestió és que apareix com a senyor d'Albons, un cosí-valencià de l'esmentat Jeroni de Vallgornera:
Josep Santjust de Vallgornera, òlim de Pagès i de Peixau, senyor d' Albons i de la Morana, governador de Menorca, nascut a Barcelona el 02.09.1647, fill de Francesc de Santjust, òlim de Pagès i de Vallgornera, i de Maria de Peixau i de Planella, senyora de la Morana, i nét de Galderic de Pagès i de Gleu, baró de Sant Joan de Pla de Corts i de Paula de Vallgornera i de Santjust, germana de l'esmentat Jeroni. Contragué matrimoni (Caps. Mats. Barcelona, 1671 en poder de Ramon de Vilana-Perles, notari) amb Maria de Planella i de Xetmar, i foren pares de:
Teresa de Santjust de Vallgornera-Pages i de Planella, senyora d' Albons, nascuda a Barcelona, el 09.04.1684. Contragué matrimoni amb Josep de Cortada i de Bru, baró de Maldà i Maldanell, algutzir major de Catalunya, mort el 1761. La succeí la seva filla:
Maria Teresa de Cortada i Santjust de Vallgornera-Pagès, senyora d' Albons i baronessa de Maldà i Maldanell, la qual contragué matrimoni a la catedral de Barcelona, 18.05.1745, amb Antoni d' Amat i de Junyent, cavaller de l'orde de Sant Joan i coronel de dragons d'infanteria, mort el 1780, fill dels primers marquesos de Castellbell. La succeí el seu fill:
Rafael d' Amat i de Cortada, senyor d' Albons, (Barcelona, juliol de 1746 - Barcelona, 13.02.1819. Testà a Barcelona, 26.01.1796. Li fou reconeguda la seva baronia de Maldà i Maldanell com a títol del regne, per Reial Cèdul·la de Carles III, de 02.09.1766. Contragué matrimoni a Barcelona, el 24.11.1766, amb la seva cosina-germana Maria Esperança d' Amat i de Rocabertí, filla dels segons marquesos de Castellbell. El succeí el seu fill:
Rafael d'Amat i d'Amat, batejat al Pi de Barcelona, 25.11.1778, i mort el 28.12.1819. Va ser baró de Malda i Maldanell, senyor d' Albons i de la Morana. Es casà en primeres noces a Barcelona (Catedral), 11.11.1798, amb Josepa de Vega i d' Amat, la seva cosina-germana, i en segones noces amb Maria Josepa de Montoliu i de Dusai. Com que no tingué fills, els succeí el seu germà:
Gaieta d'Amat i d'Amat, mort sense successió a Barcelona, 09.05.1863. Va ser baró de Maldà i Maldanell, senyor d' Albons i de la Morana i mestrant de Granada. Es casà (Caps.Mats. Vic, 26.07.1813, en poder del notari Benet Clarà) amb Maria de Sarriera i de Copons, marquesa de Moja i de Cartellà. El succeí el seu nebot (fill de la seva germana Maria Escolàstica d' Amat i d' Amat i del seu cosí-germà, Manuel d' Amat i de Peguera, quart marquès de Castellbell i cinquè de Castellmeià):
Gaietà Maria d'Amat i d'Amat (Barcelona, Catedral, 04.06.1803 - Barcelona, 28.03.1868), cinquè marquès de Castellbell i setè de Castellmeià, baró de Maldà i Maldanell, novè de Granera, de Sant Miquel de Castellar i de Pau, senyor d' Albons i de la Morana, mestrant de València. Testà a Barcelona, 12.01.1864, en poder de Salvador Clos i Gualba, notari. Es casà a Tàrrega, 30.11.1826 (Caps. Mats. Tàrrega, 29.11.1826, en poder de Marià Terès i Pasqual, notari) amb Maria Antònia de Gras i de Viladomar, morta sense fills al 1879. EI succe´p el seu nebot (fill segon de la seva germana Maria Escolàstica d' Amat i d' Amat i de Ramon de Càrcer i de Falguera):
Josep de Càrcer i d'Amat, (Perpinyà, 24.08.1836 - Barcelona 25.01.1905), baró de Maldà i Maldanell i de Sant Miquel de Castellar, senyor d' Albons i de la Morana. Es casà a Barcelona (Sta. Anna), 03.06.1865, amb Josepa Maria de Ros i de Càrcer, cosina-germana seva, morta el 1892. EI succeí la seva filla:
Maria dels Dolors de Càrcer i de Ros, setena marquesa de Castellbell i novena de Castellmeià, baronessa de Malda i Maldanell i, de jure, onzena baronessa de Granera, de Pau, de Talamanca i de Sant Miquel de Castellar, senyora del castell d' Albons, etc., Dama Noble de l'Orde de Maria Lluïsa i Gran d'Espanya des de 1924. Testà a Sevilla, 11.01.1938, en poder de Jose Gastalver y Gimeno, notari. Es casà a Barcelona, 05.06.1887, amb Lluís de Vilallonga i de Sentmenat, baró de Segur. La succeí el seu segon fill:
Joaquim de Vilallonga i de Càrcer, (Barcelona, 19.03.1896 - Esplugues de Llobregat, 27.06.1968), segon comte de Sant Miquel de Castellar, senyor del castell d'Albons, cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya, veguer-vicepresident del Reial Estament Militar Noble del Principat de Girona, mestrant de Sevilla, majordom de Setmana de S.M. el Rei Alfons XIII i gentilhome de servei de S.M. el Rei Joan III comte de Barcelona. Es casà a Barcelona, 26.05.1943, amb Isabel Girona i Villavecchia, dama de Servei de S.M. la Reina Maria de la Mercè. El succeí el seu fill:
Joan de Vilallonga i Girona, (Esplugues de Llobregat, 22.11.1944), tercer comte de Sant Miquel de Castellar, senyor del castell d' Albons, cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya. Es casà a Arenys de Munt, 02.08.1968, amb Maria de la Mercè Font i Bofill ("Paratge", 2, Barcelona, 1991).
LOS SEÑORES DEL CASTILLO DE ALBONS
El castillo de Albons, (Ampurdán) aparece por primera vez, con la denominación de Alburne, en un documento del año 980, que lo sitúa dentro del condado de Ampurias. A principios del siglo XIII, la familia Destorrente ya poseía el castillo en feudo de los Torroella (llamados, también, Santaeugènia), señores de Torroella de Montgrí. La alta jurisdicción pasó, en 1269, de los Torroella a los vizcondes de Rocabertí que la vendieron, en 1272, al infante Pedro, (futuro rey Pedro II). Su hijo, el rey Jaime II, vendió el castillo al conde Ponç V Hug de Ampúrias. No obstante, la jurisdicción baja, o la castellanía, continuó en los Destorrent hasta que su “pubilla”, Gueraua Destorrent, aportó en dote el castillo a su marido. A partir de ella ya podemos seguir una línea ininterrumpida de los señores del castillo. La relación es la siguiente:
Gueraua Destorrent, señora de Albons, contrajo matrimonio con el caballero Berenguer de Orriols, señor del castillo de Orriols, muerto en 1319. Sucedió su hijo:
Bernat d’Orriols i Destorrent, señor de Albons i de Orriols. En 1322, el rey le concedió el mero y mixto imperio sobre el castillo. Contrajo matrimonio con una dama llamada Francesca, y le sucedió su hija:
Caterina de Orriols, señora de Albosn y de Orriols, que testó en 1404 y contrajo matrimonio con el caballero Bernat-Alemany de Foixà i de Porqueres, consejero del rey y “varvassor” de Foixà, conocido también como Bernat Alemany d’Orriols. Sucedió su hijo:
Arnau d’Orriols, olim de Foixà i d’Orriols, “donzell”, señor de Albons y “varvassor” de Foixà que testó en 1432. Contrajo matrimonio en primeras nupcias con Beatriu de Boixadors i de Satallada, y en segundas con Alemanda (o Auda) de Sacirera. Le sucedió el hijo que tuvo con su segunda esposa:
Arnau de Foixà i de Sacirera, “donzell”, señor de Albons, que murió sin hijos después de 1481. Contrajo un primer matrimonio con Beatriu de Boixadors-Boïl, y un segundo con Elionor d’Erill (o Desvern). Le sucedió su hermano:
Pere de Foixà i de Sarroca, señor de Albons y de Romanyà, fallecido entre 1520-1535. Se casó, en primer matrimonio, con Francesca d’Aranyó, y después con Jerónima, pero no dejó hijos legítimos y el castillo pasó a un sobrino-bisnieto lejano, bisnieto de su tío Bernat-Guillem de Foixà i de Boixadors, “varvassor” de Foixà, nieto de su primo hermano, Lluís-Benet de Foixà i de Cruïlles, “varvassor de Foixà” e hijo de su sobrino valenciano Joan de Foixà i de Santmiquel, “varvassor” de Foixà:
Galceran de Foixà i de Cruïlles, “donzell”, señor de Albons i de Romanyà. Casado con Caterina de Millars (o Caterina Julià, viuda de Ollers). Le sucedió su hija:
Damiata de Foixà, señora de Albons y de Romanyà, que testó el 16.01.1561. Contrajo matrimonio (Caps. Mats. Albons 04.03.1550 en poder de Nicolau Menat, notario) con el “donzell” Rafael de Vallgornera i de Foixà, primo hermano suyo. Sucedió su hijo:
Jaume de Vallgornera y de Foixà, “donzell” y señor de Albosn, que testó en Gerona, 17.06.1611 en poder de Jaume de Campllong (o Miquel Joan Sabarís), notario. Contrajo primer matrimonio (Caps. Mats. Barcelona, 24.06.1580 en poder de Jeroni Talavera, notario) con Anna de Santjust i de Sagarriga, y un segundo matrimonio con Anna de Senesterra. Le sucedió el hijo que tuvo de su primer enlace:
Francesc de Vallgornera i de Santjust “donzell”, señor de Albons, nacido en 1594 y muerto hacia 1638, fecha de su testamento. Se casó, primero (Caps. Mats. Barcelona, 19.11.1609 en poder de Jeroni Talavera, notario) con su prima hermana Marianna de Santjust i de Ferrer, fallecida en 1612, y después lo hizo (Caps. Mats. Gerona, 16.10.1613, en poder de Honorat Duran o Pere Vinyals), con Marianna de Cardona i de Raset. Sucedió el hijo de su segundo matrimonio.
Jeroni de Vallgornera y de Cardona, “donzell”, señor de Albons, que vivía en Barcelona, en la calle Carnisseria d’En Sorts, cerca de la plaza de la Verónica. Contrajo matrimonio con Teresa de Gilabert i de Meca de quién no tuvo hijos y murió en 1690. En su testamento, hecho en Barcelona, 18.03.1686, en poder de Ramon Vilana-Perles, notario, dispuso que “para conservar el apellido y las armas de los Vallgornera sin mezcla de ningún tipo”, su herencia y castillo de Albons pasaban a Girolamo de Valguarnera e Starrabba, quinto hijo de Vitale de Valguarnera e Lanza di Trabia, primer duque de Arenella y príncipe de Niscemi, en Sicilia. El mencionado señor y sus sucesores se denominaron señores de Albons. Como Girolamo murió sin sucesión en 1692, le sucedió su hermano, el tercer duque de Arenella, Giuseppe de Valguarnera e Strabba, príncipe de Niscemi, que fue sucedido, en 1768, por su hijo Salvatore de Valguarnera e La Grua-Talamanca, quinto duque de Arenella y príncipe de Niscemi, fallecido en 1784, padre de Conrrado de Valguarnera e Cottone, sexto duque de Arenella y príncipe de Niscemi, muerte en 1833.
Supongo que el testamento de Jeroni de Vallgornera i de Cardona, debió ser impugnado en pleito por sus primos, los Santjust-Pagès o, por algún arreglo o convenio, los Vallgornera de Sicilia lo vendieron, o cedieron, a los mencionados Santjust-Pagès. La cuestión es que aparece como señor de Albons, un primo lejano del mencionado Jeroni de Vallgornera:
Josep Santjust de Vallgornera, olim de Pagès i de Peixau, señor de Albons y de la Morana, gobernador de Menorca, nacido en Barcelona el 02.09.1647, hijo de Francesc de Santjust, olim de Pagès i de Vallgornera, y de Maria de Peixau i de Planella, señora de la Morana, y nieto de Galderic de Pagès i de Gleu, barón de Sant Joan de Pla de Corts y de Paula de Vallgornera y de Santjust, hermana del mencionado Jeroni. Contrajo matrimonio (Caps. Mats. Barcelona, 1671 en poder de Ramon de Vilana-Perles, notario) con Maria de Planella y de Xetmar, y fueron padres de:
Teresa de Santjust de Vallgornera-Pagès i de Peixau, señora de Albons, nacida en Barcelona el 09.04.1984. Contrajo matrimonio con Josep de Cortada y de Bru, barón de Maldá y Maldanell, alguacil mayor de Cataluña, fallecido en 1761. La sucedió su hija:
Maria Teresa de Cortada y Santjust de Vallgornera-Pagès, señora de Albons y baronesa de Maldá y Maldanell, la cual contrajo matrimonio en la catedral de Barcelona, el 18.05.1745, con Antoni d’Amat i de Junyent, caballero de la orden de San Juan y coronel de dragones de infantería, fallecido en 1780, hijo de los primeros marqueses de Castellbell. Le sucedió su hijo:
Rafael de Amat y de Cortada, señor de Albons, (Barcelona, julio de 1746-Barcelona, 13.02.1819). Testó en Barcelona, 26.01.1796. Le fue reconocida su baronía de Maldá y Maldanell como Título del Reino, por Real Cédula de Carlos III, de 02.09.1766. Contrajo matrimonio en Barcelona, el 24.11.1766, con su prima hermana Maria Esperança d’Amat i de Rocabertí, hija de los segundos marqueses de Castellbell. Le sucedió su hijo:
Rafael d’Amat i d’Amat, bautizado en la iglesia del Pino de Barcelona, 25.11.1778, y fallecido el 28.12.1819. Fue barón de Maldá y Maldanell, señor de Albons y de la Morana. Se casó en primeras nupcias en Barcelona (Catedral), 11.11.1798, con Josepa de Vega i de Amat, prima hermana suya, y en segundas nupcias con Maria Josepa de Montoliu i de Dusai. Como no tuvo hijos le sucedió su hermano:
Gaietà d’Amat i d’Amat, fallecido sin sucesión en Barcelona, 09.05.1863. Fue barón de Maldá y Maldanell, señor de Albons y de la Morana y maestrante de Granada. Se casó (Caps. Mats. Vic, 26.07.1813, en poder del notario Benet Clarà) con Maria de Sarriera i de Copons, marquesa de Moja i de Cartellà. Le sucedió su sobrino (hijo de su hermana Maria Escolàstica d’Amat i d’Amat, y de su primo hermano, Manuel de Amat i de Peguera, cuarto marqués de Castellbell y quinto de Castellmeià):
Gaietà d’Amat i d’Amat (Barcelona, Catedral, 04.06.1803 – Barcelona, 28.03.1868), quinto marqués de Castellbell y séptimo de Castellmeià, barón de Maldà y Maldanell, noveno de Granera, de San Miquel de Castellar y de Pau, señor de Albons y de la Morana, maestrante de Valencia. Testó en Barcelona, 12.01.1864, en poder de Salvador Clos i Gualba, notario. Se casó en Tárrega, 30.11.1826 (Caps. Mars. Tárrega, 29.11.1826, en poder de Marià Terès i Pascual, notario) con Maria Antònia de Gras i de Viladomar, fallecida sin hijos en 1879. Le sucedió su sobrino (hijo segundo de su hermana Maria Escolastica d’Amat i d’Amat y de Ramon de Càrcer y de Falguera).
Josep de Càrcer i d’Amat, (Perpiñán, 24.08.1836 – Barcelona, 25.01.1905, barón de Maldá y Maldanell i de Sant Miquel de Castellar, señor de Albons y de la Morana. Se casó en Barcelonoa (Santa Anna), 03.06.1865. con Josepa Maria de Ros y de Càrcer, prima hermana suya, fallecida en 1892. Le sucedió su hija:
Maria de los Dolores de Càrcer y de Ros, séptima marquesa de Castellbell y novena de Castellmeià, baronesa de Maldá y Maldanell y, de jure, undécima baronesa de Granera, de Pau, de Talamanca y de Sant Miquel de Castellar, señora del castillo de Albons, etc. Dama Noble de la Orden de Maria Luisa y Grande de España desde 1924. Testó en Sevilla, 11.01.1938, en poder de José Gastalver y Gimeno, notario. Se casó en Barcelona, 05.06.1887, con Luís de Vilallonga y de Sentmenat, barón de Segur. La sucedió su segundo hijo:
Joaquim de Vilallonga i de Càrcer, (Barcelona, 19.03.1896 – Esplugues de Llobregat, 27.06.1968), segundo conde de Sant Miquel de Castellar, señor del castillo de Albons, caballero del Real Cuerpo de la Nobleza de Cataluña, veguer-vicepresidente del Real Estamento Militar del Principado de Gerona, maestrante de Sevilla, Mayordomo de Semana de S.M. el Rey Alfonso XIII y Gentilhombre de Servicio de S.M el Rey Juan III, conde de Barcelona. Se casó en Barcelona, 26.05.1943, con Isabel Girona y Vilavecchia, dama de Servicio de S.M. la Reina Maria de las Mercedes. La sucedió su hijo:
Joan de Vilallonga y Girona, (Esplugues de Llobregat, 22.11.1944), tercer conde de Sant Miquel de Castellar, señor del castillo de Albons, caballero del Real Cuerpo de la Nobleza de Cataluña. Se casó en Arenys de Munt, 02.08.1968, con Maria de la Mercè Font i Bofill. ("Paratge", 2, Barcelona, 1991).
